Els darrers anys s’ha posat de manifest una sèrie de novetats que afecten també la professió de l’advocat. És l’era de la tecnologia i la revolució digital i el món jurídic no se n’escapa. Reds socials, algoritmes, machine learning, intel·ligència artificial, tecnologia block chain… la vida és cada vegada més digital i l’impacte de la evolució tecnològica en les nostres vides és evident.
Molts clients truquen al despatx traslladant-nos la seva preocupació per què els arrendataris no els abonen les rendes acordades. Per desconeixement o confosos per la errònia informació que circula tant pel “boca a boca” com per internet, alguns desconeixen com procedir i d’altres pensen que es tracta d’un procediment etern en que cap la possibilitat que no recuperin la possessió de la seva finca.
La ruptura matrimonial o de relació de parella és sempre un procediment certament delicat. El diferents interessos a salvaguardar, de vegades contraposats, sumat al fort component emocional propi de la ruptura resulten en que no sempre és possible arribar a una solució tècnico-jurídica òptima.
Des de fa anys es ve parlant arreu del món sobre la inclusió d’una renda mínima en forma de prestació dirigida a les persones físiques sense recursos o amb recursos molt limitats. Aquesta idea s’ha denominat de diferents maneres, com ara renda mínima, renda bàsica, renda universal, etc. Ara, des del passat dia 15 de juny de 2020 i arrel de la crisi del Covid-19 ja és una realitat a Espanya i s’ha vingut a denominar Ingrés Mínim Vital.
L’ínici de l’estat d’alarma a través del Reial Decret 463/2020, de 14 de març, pel que es declarava l’estat d’alarma per a la gestió de la crisi sanitaria ocasionada pel COVID-19 va suposar, com ja s’ha comentat en articles anteriors, la suspensió de terminis tant processals com administratius. Els jutjats han estat pràcticament aturats des d’aleshores, oferint serveis mínims atenent únicament aquelles qüestions de més urgència.
La llarga guerra judicial entre banca i consumidors en relació l’índex IRPH continúa. El passat 03 de març de 2020 el Tribunal de Justícia de la Unió Europea dictava una resolució per la que, en síntesi, es deixava en mans dels jutjadors espanyols el determinar...
Com s’ha comentat en articles anteriors la paralització dels procediments judicials arrel de l’actual crisi pandèmica preocupa profundament als operadors jurídics i les seves implicacions pràctiques són més que notòries.
L’actual aturada quasi-total de l’economia està tenint unes conseqüències importants per a l’economia del país i de les famílies. Si bé l’efecte econòmic de la pandèmia afecta a tots els paísos arreu del món, els que són Estats membres de la Unió Europea, com és el cas, gaudeixen d’accés a als mecanismes de cooperació internacional que la fonamenten.
Davant l’actual crisi que tots atravessem amb ocasió de la pandèmia del virus COVID-19 moltes famílies es pregunten quins són els passos a seguir pel que respecta al règim de visites dels seus fills amb el progenitor no custodi.
